dimecres, 29 d’agost del 2012

Chía, l'energia dels asteques

Saciant, nutritiva i molt saludable, la Chía ens arriba del continent americà carregada d'Omega 3, fibra i molts minerals que contribuiran a carregar les reserves nutricionals de la nostra dieta diària.

Originària del sud de Mèxic i Guatemala, la Chía és un dels grans redescobriments de la dietètica moderna.
Es tracta d'una planta emparentada amb espècies vegetals tant conegudes com la Salvia, la Melisa o la Menta, però, a diferència d'aquestes,  l'interès que desperta no es troba en les seves fulles, si no en les seves llavors. Són petits granets que no superen els 2mm de longitud i on s'hi amaga un autèntic tresor de nutrients:
Omega 3, proteïnes, fibra i diversos minerals.

Omegues en equilibri:
La Chía està considerada com l'aliment natural més ric en àcids grassos omega 3, i a més els conté d'una forma molt equilibrada. En concret, quasi un terç del seu pes són greixos, i d'aquests, al voltant d'un 60% són Omega 3 i un 20%, Omega 6.

Proteïnes:
És un dels productes vegetals amb més quantitat de proteïnes.
Aporta tantes proteïnes com moltes carns i llegums, i a més, te més quantitat de proteïnes que el blat de moro o l'arròs.
A més, les proteïnes que ens aporta la Chía són molt digestives, i a diferència  de les que proporcionen els cereals, ténen bons nivells de l'aminoàcid lisina i no conténen gluten.

Fibra en quantitats interessants:
La fibra soluble de la Chía te una capacitat altíssima per retenir aigua, fins a 5 vegades més que la de les llavors de lli i el doble que la de segó. Entre les seves propietats hi trobem que ajuda enormement a promoure el trànsit intestinal i a generar una gran sensació de sacietat. També mostra una gran capacitat per retrassar l'absorció de greixos i d'hidrats de carboni en l'intestí, el que ajuda en el control de pes així com en la reducció del colesterol en sang i a minimitzar els pics de glucèmia.

Font de minerals:
Magnesi, Fòsfor, Potasi, Ferro i Seleni són els que més destaquen en la seva composició.
El Magnesi, per exemple, està 16 vegades més concentrat a la Chía que en hortalisses com el bròcoli, i el Fòsfor unes 4 vegades més concentrat que en el marisc.

Per els antics pobles centre americans, la Chía era un gran reconstituent.
Actualment segons la legislació alimentària europea, s'ha de consumir com a ingredient alimentari en pans amb un contingut de fins el 5% de chía.

 


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada